L’Origen de la fundació del Sindicat Agrícola l’Oliva Arbequina cal cercar-lo a principis del segle XX quan els 10 antics molins d’oli, propietat de particulars, que funcionaven a la vila amb velles premses de fusta, van quedar arraconats per inútils en aparèixer les premses hidràuliques mogudes per l’energia elèctrica.
A principis de l’any 1919 un grup de pagesos socis del Centre Unió Republicana van prendre la decisió de crear un Sindicat Cooperatiu per tal de poder molturar les seves produccions olivareres sense haver de dependre dels comerciants que proliferaven pel poble com a corredors dels nous molins que s’havien instal·lat a les Borges Blanques recentment.
Es procedí a la compra del solar, tenint en compte la seva ubicació a peu de carretera i el desnivell del terreny. S’encarregà el projecte de l’edifici a l’eminent arquitecte Cèsar Martinell per la seva reconeguda fama com a autor de diverses cooperatives vinícoles, especialment a la província de Tarragona. La maquinària per la molta es va comprar a una firma de Tortosa.
DES DE LES ARRELS
Per fer front al finançament es va tramitar un préstec bancari del qual n’eren solidaris els socis. A més a més, es crearen unes aportacions inicials de l’ordre de 5 pessetes per quartera de les entregades al Sindicat a la primera collita que es va començar a molturar al 1920. Aquella primera aportació o “acció” havia de ser retornada en quant s’hagués amortitzat el préstec bancari.
L’altra via de finançament fou la de cedir, sense retorn, la quantitat de 2 pessetes per quartera per fer front als interessos i a l’amortització del capital. Cal assenyalar que aquell cànon de 2 ptes. per quartera representava el 10 per cent del valor de la producció, ja que, en aquell temps, la quartera d’olivera d’uns 48-50 quilos es cotitzava al mercat lliure entre les 18 i les 20 pessetes. Cal precisar també que aquell pagament, igual que el retorn de l’”acció” inicial de 5 pessetes per quartera, se va perllongar durant 17 anys, quan va estar totalment amortitzat.
El sindicat durant els primers 15 anys de funcionament molturava una mitjana de 20.000 a 22.000 quarteres d’olives; aproximadament cap a 1.100.000 quilos.
A part de la secció d’Oleïcultura, que era la principal, es posaren en marxa la secció d’adobs i maquinària per a la qual es construí l’any 1929-1930 l’edifici annex, on ara hi ha l’esquitlladora d’ametlles. Es va equipar amb una segadora-lligadora.
Per tal de posar en funcionament la secció vitivinícola es va haver de llogar l’edifici conegut com “Els Cups del Col·lector” que estan actualment en ruïnes al carrer de la Segarra. Allí s’hi van instal·lar 2 premses contínues de la Casa Francesa Mabille que, en campanyes normals, xafaven al voltant de 700.000 quilos de verema.
Fins a l’esclat de la Guerra Civil, el sindicat, a causa del seu bon funcionament tant administrativament com tècnicament va aconseguir un renom molt rellevant per tot el país. En aquest punt cal assenyalar el mèrit del qui en fou president i gerent durant els anys que precediren a la guerra civil, el Sr. Ramon Pifarré i Bellmunt. En aquell primer període el nostre sindicat formà part de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i, per la seva Junta Directiva, hi eren representants per les terres de Lleida, el Sr. Pifarré pel Sindicat d’Arbeca i el Sr. Vidal de Montpalau pel de Cervera. Aquests dos homes van redactar i firmar junt amb els altres membres de la Direcció de la Unió de Sindicats, el famós “missatge” en defensa de la pagesia que fou presentat pel president Macià el 22 d’abril de 1931; del qual se’n féu gran ressò la premsa de tot el país.
Durant la Guerra Civil les circumstàncies anormals d’aquell desgavell obligaren al sindicat a gestionar tota la producció agrícola del poble, tant la que atenyia als socis com als no associats. Per atendre la collita del 1936-1937, que fou molt abundant, s’utilitzaren 3 premses del sindicat, a les 2 de l’altre Sindicat l’Arbeca Nova i 1 de cada un dels molins de Cal Garí, cal Finet i Cal Tupiné. En total, el sindicat gestionà la molta de 50.000 quarteres d’olives durant el primer any de guerra. Tal com s’ha insinuat abans, en aquella campanya es van retornar les accions als socis fundadors de l’any 1919 i s’acabà també amb el cànon anual de 2 pessetes per quartera.
Acabada la Guerra Civil es va fer càrrec de la direcció del sindicat el Sr. Miquel Puig el qual va emprendre la tasca d’organitzar l’entitat d’acord amb les noves directius marcades pel nou règim en la Llei de Cooperatives dels anys quaranta. En principi, es va canviar el nom per “Cooperativa del Campo” i, aquesta absorbí també l’altre sindicat de la Vila, l’Arbeca Nova.
Amb les restriccions imposades per la “Comisaría de Recursos” i la “Fiscalía de Tasas” es fa fer inviable l’elaboració d’olis de la Cooperativa, pel fet d’haver d’entregar la producció a la “Comisaría de Abastos” a un preu de taxa que era insignificant. Per aquest motiu, la direcció de la cooperativa va dispensar als socis del compromís de portar-hi el fruit per tal que el poguessin vendre als molins particulars, ja que aquests s’arriscaven a vendre oli al mercat clandestí (cèlebre “estraperlo”) i com a conseqüència, pagaven les olives a uns preus molt superiors als que podia oferir la cooperativa, que no podia arriscar-se a treballar al marge de la Llei.
A causa d’aquelles circumstàncies, tot i estar ben gestionada, la cooperativa no podia fer els avenços necessaris pel fet de no disposar de facturació suficient per falta d’entrada de fruits.
És a partir de 1950, en acabar-se els racionaments i les restriccions imposades per la misèria de la postguerra, quan la cooperativa pot tornar a gestionar un considerable volum de fruits que li permeten disposar de suficient liquiditat.
A la tardor de 1950 es va comprar un tractor marca “David Brown” a gasolina i una màquina batedora de la marca “Batlle” per al servei dels socis.
L’any 1951 es construïren unes tines amb una cabuda de 600 bocois a dins del local dels adobs; a més d’una nau per la trituració de la verema aprofitant el pati descobert, que fins aquell moment s’utilitzava per a la descàrrega de les olives. En el mateix recinte també s’hi va instal·lar la primera bàscula.
Al voltant del 1960 i a causa de la creixent producció olivarera, es pren la decisió de traslladar les dues premses hidràuliques de l’antic Sindicat Arbeca Nova, situat al carrer Molí Vell, per instal·lar-se al molí de l’Oliva Arbequina junt amb les 3 premses que funcionaven en aquest darrer. De resultes d’aquella fusió sorgeix una poderosa fàbrica d’olis amb un component de 5 premses hidràuliques, dos jocs de rodets i una batedora-espremedora adquirida aquell any a la firma Palacín de Úbeda (Jaén).
Amb aquella renovada instal·lació de molta, la Secció Oleïcultora va funcionar fins als anys vuitanta, quan es va decidir d’elaborar la producció oleícola per mitjà d’un modern sistema de molta patentat a Itàlia amb la marca “Pieralisi”.
Durant els anys següents s’adquireixen tres solars llindars a la cooperativa per la banda de ponent. Aquella compra va permetre, en els anys de les dècades dels 70 als 90, la construcció de l’actual magatzem d’adobs i d’insecticides; l’assecador de cereals i la nau pel tractament i la classificació de llavors seleccionades per a la sembra.
I, finalment, durant la dècada dels 90 s’instal·len els equips de recepció i neteja d’olives i d’ametlles i les sitges d’emmagatzematge d’aquest darrer fruit. A la sala de depuració de l’oli s’hi instal·la una planta envasadora per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa la diferència entre el preu de l’oli a granel o bé envasat.
La cooperativa va adquirir l’edifici de l’antic Quartel de la Guardia Civil amb un conveni amb l’Ajuntament. Amb un altre conveni amb el Consistori creen un grup “Subministraments d’Arbeca” que dóna un eficient servei de carburants dintre del mateix complex de la cooperativa.
Aquesta és a grans trets, l’evolució del Sindicat Agrícola l’Oliva Arbequina a partir del 1919 fins a esdevenir l’actual Societat Cooperativa Catalana Ltda. del Camp l’Arbequina, vuitanta-quatre anys després.
La creació d’un supermercat en col·laboració amb la cadena alimentària Plus és una de les darreres realitzacions de l’entitat, juntament amb la remodelació de la sala de reunions Arbequina aprofitant una primitiva nau dedicada a l’emmagatzematge d’olives pre-molta.
En l’actualitat, està en marxa un projecte conjunt amb l’Ajuntament per convertir l’antic molí d’oli de la cooperativa en l’Espai César Martinell (nom de l’arquitecte de la cooperativa l’any 1919). És un espai que treballa com a oficina de turisme, on es rep al visitant, hi ha un espai de tasts i maridatges, d’audiovisuals i l’agrobotiga. S’ofereix l’experiència de tastar l’oli de la cooperativa d’Arbeca amb diferents maridatges, xocolates, productes artesans… Es combinen els tastos amb diferents activitats: visites a l’antic molí d’oli de Cal Argilés, al nucli antic i al Castell, visites a la fortalesa ibera els Vilars d’Arbeca i també a la col·lecció Temps de Guerra. Es van iniciar les experiències dels tastos fa uns anys, i cada vegada tenen més èxit, doblant la seva demanda cada any.
També s’han començat a convidar a alguns dels responsables dels productes que s’ofereixen a la botiga; sempre productes de proximitat i de petit productor. Hi dediquen diferents dies a portar aquests productors, perquè deixin degustar els seus productes sempre maridats amb l’oli de la cooperativa d’Arbeca als visitants.
En aquestes experiències el visitant pot descobrir la història de la cooperativa a través del paladar, una manera de vendre el territori i els productes de qualitat de les nostres contrades.
La filosofia de la cooperativa d’Arbeca és mirar cap al futur i el futur és creure en la marca “OLI D’ARBECA”, creure en la qualitat i vendre al consumidor la història que s’amaga darrere d’aquest producte tan apreciat com és l’oli i tot el seu procés. Tenir cura dels arbres, feina molt minuciosa dels pagesos, lluitar contra el fred, la calor, les gelades, l’esporga i la minuciosa collita de l’oliva fresca, portada al molí cada dia, comporta extreure un suc de primera qualitat i un acabat de la molta, l’envasat i l’etiquetatge perfectes. Un producte al preu que es mereix, l’or líquid de les Garrigues.
Arbeca té l’avantatge de ser el bressol de les olives arbequines i aquest el proper 2019, la cooperativa celebrarà a través de diferents activitats el seu primer centenari.
