Una representació de la Sectorial Nacional de l’oli d’oliva verge amb Denominació d’Origen, que engloba 29 Denominacions, ha comparegut davant la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya per explicar les dificultats davant les quals es troben en referència a la competència deslleial, la deliberada confusió al consumidor, així com el tracte discriminatori de la PAC amb els agricultors d’aquestes denominacions d’origen protegides.
Tant el president de la sectorial, Enric Dalmau, com el secretari executiu, José Manuel Bajo Prados, van comparèixer davant els parlamentaris perquè coneguessin de primera mà la problemàtica d’un sector que depèn en bona mitjana del marc regulador on desenvolupa la seva activitat.
Van fer incís en l’aposta per la qualitat i diferenciació com la millor estratègia per competir, no perquè “no podem competir sent els més barats sinó els millors, i qualitat i diferenciació són els grans ariets per obrir les portes del mercat” i “no podem fer-ho amb les mans lligades a l’esquena”, “hem de poder indicar les bondats saludables de l’OOVE a les nostres etiquetes, i avui està prohibit”, remarcant que més de 1.000 estudis científics avalen que consumir OOVE és bo per a la salut i que “al consumidor no se’l protegeix amagant-li la veritat”.
Per la seva banda, van fer esment en l’alternativa “demoníaca” Nutriscore que proposen per a l’etiquetatge, un semàfor nutricional que impulsen països europeus, amb França al capdavant, i on Espanya s’ha posat de perfil, i que “situen els nostres OOVE a la mateixa altura que l’oli de colza, cosa que significa un frau al consumidor”.
Com a conclusió d’una primera exposició, van animar el Parlament de Catalunya a aportar “el seu granet de sorra perquè això arribi al Parlament Europeu”.
Política Agrària Comuna
Pel que fa a la PAC, demanen que els agricultors que treballen productes amb denominació d’origen tinguin un tractament diferent, ja sigui a les polítiques autonòmiques, nacionals o europees. “Hi ha una diferència substancial en la competitivitat que no s’està tenint en compte. Aglutinem la major part de l’oliverar tradicional, generador de molts llocs de treball i verge extra de qualitat. A les denominacions d’origen es concentra la pràctica totalitat de la producció ecològica i les reserves genètiques dels oliverars”, remarcant que les pagesos no són el problema, sinó que són part de la solució.
Les denominacions d’origen aporten molt al sosteniment de l’activitat agrícola dels nostres pobles, que cal tenir en compte a l’hora de les ajudes i del foment de l’activitat oleícola.
En aquest sentit, van manifestar demanar als parlamentaris més protecció dels “noms protegits, doncs, una denominació d’origen fa referència a un lloc determinat lligat a un producte i unes característiques per ser produït allà. Cal defensar el productor i anar amb compte amb l’importador. Cal vigilar-ho amb severitat i atenció”.
Per acabar, des de la Sectorial van traslladar a la Comissió que no té sentit que els productes procedents de països tercers no estiguin sotmesos a les mateixes regles exigides als productors comunitaris, “Si ens ho exigeixen a nosaltres, els productors de tercers països ho han de complir; i si la UE no pot exigir el compliment als productes de fora, pels motius que sigui, ens ha de deixar d’exigir a nosaltres”.